Datos del libro

Toto sol GÓMEZ, DAVID/ PEIX, SUSANA

  • Editorial: CUMIO
  • Materia: LITERATURA INFANTIL: DE 3 A 4 AÑOS
  • Colección: BOAVISTA
  • EAN: 9788482895819
  • Encuadernación: TAPA DURA
  • Páginas: 40
  • Tamaño: 240x250 mm.
  • Idioma: CATALA
16,50 €

És el mateix estar sol que sentir-s’hi? El petit eriçó s’endinsa en el bosc per trobar la resposta.

    En aquestes pàgines trobaràs una bonica història sobre la importància de sentir-se a gust amb un mateix.

Sinopsis

És el mateix estar només que sentir-se només? Una pregunta que convida a una profunda reflexió sobre els estats d'ànim associats a la sensació d'estar sol, que no és el mateix que sentir-se només. Al petit eriçó, la seva mamà li havia dit que als eriçons li agradava era estar solos. I per a comprovar si això era cert, el petit eriçó es va endinsar en el bosc. Estaré ben sol?, es va preguntar abans de començar el seu viatge. En la seva travessia, el protagonista d'aquesta història es creuarà amb altres animals del bosc que li faran sentir estats d'ànim molt diferents: curiositat, por, desconfiança, o tranquil·litat són alguns d'ells. Portaria raó la seva mare o el seu viatge li descobrirà noves emocions?

Autor

SUSANA PEIX

Escriptora camuflada de bibliotecària. Va néixer a Barcelona i ara viu en un petit poble de la Costa Daurada. Des que va descobrir la clau que obre el món de la imaginació es passa el dia entrant-hi i sortint-ne, així doncs és difícil saber mai si és o no als núvols... És especialista en literatura infantil i en accessibilitat universal i una gran defensora del dret d’accés a la lectura dels nens i nenes amb discapacitat o amb dificultats lectores

David Gómez

El David és gadità de naixement i granadí d’adopció. Va créixer jugant entre les casetes de colors dels pescadors de la badia de Cadis. A Granada troba molt a faltar l’olor de les maresmes, el fang i la sal. L’olor de seva infantesa. De natural introvertit, des de petit es refugia en la lectura per escapar de la realitat. Mentre llegeix no se sent mai sol. En molts moments de la seva vida la solitud i la seva gossa Luna, que ja no és amb ell, van ser grans companyes de viatge. Ara li agrada estar-se sol a estones i gaudir d’aquests petits moments per connectar amb ell mateix i deixar néixer lliurement les històries que es van emmagatzemant al seu cap. Moltes es queden en no res i d’altres van buscant el camí per a ser compartides. La seva relació amb els llibres es va anar fent tan profunda amb el temps que va acabar estudiant Biblioteconomia i Documentació a Granada, on s’establí i formà la seva pròpia família.

Carolina Luzón

Quan tenia cinc anys els seus pares es traslladaren de Barcelona, la seva ciutat natal, a Granada. Ella es va estar un any sense menjar perquè deia que els carrers eren molt petits i la llum, molt diferent. Segurament va ser la primera vaga de fam per motius estètics de la Història. La llum, els colors i les formes han sigut molt importants per a la Carolina. És el que té néixer en una família d’artistes, on dedicar-se professionalment a la pintura no era una opció sinó una necessitat. Va estar més de vint anys pintant elefants, la vida de les bandades i la solitud dels grans mascles. Quan se’n va anar de casa va aprendre a estar-se sola i no ho portava pas malament. Un dia, seguint una fletxa groga, va trobar l’amor, una nova terra i la il·lustració, ofici al qual dedica cos i ànima i que fa que la seva vida sigui més rodoneta i completa.